Skip to content

Les millors pel·lícules i sèries de 2020

CINEMA

 

1. Monos, d’Alejandro Landes

És una obra mestra i punt. Un sorprenent drama barreja d’El señor de las moscas i Apocalypse Now. Magnètic, misteriós, atemporal i perdurable.

2. Collective, d’Alexander Nanau

Estrenat directament a HBO, aquest esgarrifós documental multipremiat reviu la crisi política i sanitària que va viure Romania després de l’incendi del Colectiv Club, a Bucarest. La història, que és demolidora, és una mostra de la fragilitat de les democràcies i de la manipulació continua a la que es veuen sotmesos els ciutadans per part dels poders polítics.

3. My mexican bretzel, de Núria Giménez

Tot, absolutament tot, és mentira en aquest fascinant documental? fet a partir de cintes de súper 8 pertanyents a la família de la directora.

4. Puedes oírme?, de Pedro Ballesteros

Aquest documental ens parla de la metafísica de Jaume Plensa, un home cultíssim, amb obres escultòriques a mig món i amb una de les concepcions del món més tendre, divertida i interessant que escoltaràs de boca d’un geni. I, a més, no està turmentat ni el persegueixen els fantasmes.

5. Lux aeterna, de Gaspar Noé 

Un deliri de coloraines, llums i sons estridents no apte per a cardíacs. Explica la història d’un rodatge del mode més original i boig que un es pot imaginar.

6. Las niñas, de Pilar Palomero

Millor pel·lícula espanyola al Festival de Màlaga. Parca en paraules i de ritme assossegat, el film assisteix a la fi del pudor i dels secrets d’aquest grup de noies que als 90 van rebre una educació catòlica i rància que negava els cossos femenins.

7. Ema, de Pablo Larraín

No és la millor pel·lícula de Larraín però s’ha de veure perquè aquest director té això que anomenem mirada pròpia i que tant ens agrada. El millor és la banda sonora i els balls de trap que desplega la protagonista, una Mariana di Girolamo en estat de gràcia.

8. Aquest ha sigut un any ple d’interrupcions i sorolls que m’ han impedit veure totes les pel·lícules desitjades, però estic quasi segura que, d’haver-les vist, (que ho faré tant bo punt pugui), aquesta llista inclouria Martin Eden, de Pietro Marcello; Anatomía de un dandy, de Charlie Arnáiz i Alberto Ortega; i El año del descubrimiento, de Luis López Carrasco.

 

SÈRIES

 

1. Tiger King (Netflix)

Aquesta és i serà la sèrie de la que tot el món parlava l’any que ens confinaren. És un retrat tant freak y desmesurat d’una part de l’Amèrica profunda que si fos ficció estaríem pensant que l’equip de guionistes està format per una panda de cocaïnòmans hiperventilats.

2. The Good Fight, temporada 4 (Movistar+)

L’spin off de The Good Wife recupera el pols que va perdre la temporada anterior i ens retorna el sex appeal dels advocats més brillants del Chicago de Trump. Diane Lockhart, aquesta demòcrata casada amb un republicà expert en armes, és el millor d’aquesta sèrie que, a més, compte amb els millors personatges secundaris de la història de les sèries.

3. Bendita paciencia (HBO)

Protagonitzada per Martin Freeman, és millor no veure-la si ets un pare/mare que pertany al grup dels ‘ofesos’. Desidealitza la paternitat i mostra a una dona que es debat entre protegir als seus fills o assassinar-los. És divertidíssima, negra, cínica i molt british.

4. The New Pope, temporada 2 (HBO) 

Què pop, heterodox i lliure que és Paolo Sorrentino! Veure a Jude Law fer miracles, o no, i a John Malkovich amb la ratlla de l’ull pintada de negre no té preu.

5. We are who we are (HBO)

Aquesta sèrie de Luca Guadagnino és hedonista i estival i això ja és suficient per devorar-la tot d’una. Parla de la recerca de la identitat d’una forma amable justament en aquest temps en el que tot el món parla d’allò identitari a crits i estirant-se dels cabells.

6. El Ministerio del tiempo, temporada 4 (HBO)

Ni Patria, ni Antidisturbios, ni El desorden que dejas (totes aquestes em sembla que manquen de bons diàlegs i una evolució dels personatges mitjanament normaleta), la sèrie espanyola de l’any és aquesta. Viatges en el temps, clucades d’ull a l’actualitat i bastants somriures és el que ens ofereix després de diversos anys, incerteses respecte a la seva continuïtat i un club d’autèntics ‘ministèrics’.

7. 30 monedas (HBO).

Aquesta sèrie d’Álex de la Iglesia troba la seva genealogia a la primera i millor etapa del director, la d’Acción mutante, El día de la bestia, Mirindas asesinas i La comunidad. Encara no s’ha acabat (escric això després de veure el quart capítol), però molt mal haurien d’anar les coses per desviar-se molt del seu gran nivell.

8. El estado contra Pablo Ibar (HBO)

Si creus que ho saps tot sobre aquest ultra mediàtic cas, t’equivoques. Aquí se li dona veu als familiars de les víctimes (bastant cabrejades amb l’Estat espanyol, que no ha deixat d’ajudar a recaptar fons per a que el cas es reobri una vegada i una altra). És una sèrie molt addictiva que s’enfronta a tota la complexitat del cas, que obre alguns dubtes i tanca d’altres, i que mostra els mals rotllos i les diferències de criteri entre l’equip d’advocats i el condemnat (més la seva família).

9. La línea invisible (Movistar+)

Aquesta minisèrie, dirigida per Mariano Barroso, narra els orígens d’ETA i està protagonitzat per uns superbs Antonio de la Torre i Àlex Monner. Tracta de donar resposta a com un grup de intelectuals antifranquistes passaren de fer pintades a cometre assassinats per a defensar les seves idees. Una sèrie molt ben documentada, en absolut maniquea i equànime que, tot i així, va provocar algunes airades crítiques que l’acusaven de traspassar les fronteres d’allò reprovable. En qualsevol cas, val la pena veure-la perquè cadascú arribi a les seves pròpies conclusions.

10. Asesinato en Middle Beach (HBO)

Otro true crimen, sí. La estructura es la de siempre: comienza con un asesinato y a partir de ahí se va desmadejando la tela de araña, que incluye varias sorpresas, muchas adiciones y algunas estafas. Lo original es que esta miniserie está dirigida por el hijo de la víctima, un estudiante de audiovisuales que durante años ha ido filmando a su familia y a los allegados, tratando de descubrir quién asesinó a su madre. Vaya, el asesinato de la madre como Trabajo de Fin de Grado.

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *