Skip to content

D’A 2020: Les nostres 10 recomanacions

El D’A, el festival de cinema d’autor de Barcelona celebra al 2020 la seva desena edició. Aquest any, degut a la crisi sanitària provocada pel maleït covid-19, tindrà lloc una versió online del festival: a través de la plataforma Filmin es podran veure fins a 45 films i 19 curtmetratges, una bona part de les pel·lícules programades originalment. Així, entre el 30 d’abril i el 10 de maig, podrem tornar a gaudir d’interessants propostes de cinema independent, tant a nivell nacional com internacional.

Entre totes les pel·lículrs que ens porta enguany el D’A, hem seleccionat aquestes 10 recomanacions, un viatge per algunes de les cinematografies més interessants del planeta:

1. Abou Leila (Amin Sidi-Boumédine)

Comencem el viatge a Argelia. La primera pel·lícula del jove realitzador Amin Sidi-Boumédine és un potent drama psicològico que va deixar molt bones sensacions a la seva estrena a Cannes.

De què va? A l’Argelia de 1994, en un context d’atemptats terroristes, dos homes emprenen un viatge pel desert per trobar a Abou Leila, un perillós terrorista.

Te la recomanem si: t’interessen les històries que reflexionen sobre els efectes de la violència a la societat; cerques pel·lícules que et deixin petjada; t’atrau el cinema africà.

2. Algunes bèsties (Jorge Riquelme Serrano)

El segon llargmetratge del realizador xilè Riquelme Serrano és un intens drama, guanyador del premi Nous Horitzons a Sant Sebastià.

De què va? Una família xilena adinerada viatja fins a una illa deshabitada al sud del pais amb la intenció d’obrir un hotel. Quan es troben atrapats, sense menjar, sense aigua i amb fred, després de la desaparició del barquer que els va portar fins allà, esclatarà una espiral de violència i abusos entre ells.

Te la recomanem si: t’enganxen les metàfores sobre l’egoisme humà; t’agraden les pel·lícules de personatges atrapats; ets un/a fidel del cinema llatinoamericà.

3. Atlantis (Valentyn Vasyanovych)

A Ucraïna trobem aquest drama de guerra que va guanyar el premi a la Millor pel·lícula a la secció Orizzonti del passat Festival de Venècia.

De què va? En un futur, Ucraïna ha quedat destruïda després d’una guerra amb Rússia. Sergey és un ex-soldat amb estrès post-traumàtic que s’unirà a una missió per exhumar els cadàvers que ha deixat la batalla.

Te la recomanem si: tens ganes de veure una història sobre els estralls de la guerra; t’agraden els films distòpics post-apocalíptics; busques una pel·lícula amb una gran fotografia i realització.

4. Un blanc, blanc dia (A White, White Day, Hlynur Palmason)

Des d’Islàndia arriba un dels drames psicològics de la temporada. A White, White Day és la segona pel·lícula d’Hlynur Palmason després de la seva premiada òpera prima, Winter Brothers.

 De què va? A una aïllada població islandesa, un cap de policia s’acaba de quedar vidu després de l’accident de cotxe de la seva dona. Després de la seva mort, comença a sospitar que la seva dona li era infidel i inicia una investigació per descobrir la veritat.

Te la recomanem si: et fan embogir els thrillers existencials; veus totes les pel·lícules sobre històries de venjança; t’encanta el cinema islandès.

5. Habitació 212 (Chambre 212, Christophe Honoré)

La pel·lícula inaugural d’aquest any és una comèdia dramàtica francesa escrita i dirigida per Christophe Honoré (Viure de pressa, estimar a poc a poc, 2018), realitzador que a l’última edició del D’A fou protagonista d’una retrospectiva, i amb Chiara Mastroianni, premi a la Millor interpretació femenina a la secció ‘Un Certain Regard’ del darrer Cannes, en el paper principal.

De què va? La història segueix a una dona que després de 20 anys de matrimoni decideix deixar al seu marit i s’instal·la a l’habitació de l’hotel on es van conèixer, enfront del pis que acaba de deixar. Des d’allà, reflexionarà sobre la seva relació i els seus amors passats.

Te la recomanem si: vols veure cinema francès d’autor; et ve de gust una comèdia sobre embolics sentimentals; vols deixar a la teva parella de (quasi) tota la vida i no saps com.

6. Little Joe (Jessica Hausner)

La realitzadora austríaca Jessica Hausner, una de les cineastes europees més personals dels darrers anys, és la protagonista de la retrospectiva d’aquesta edició. A més de Little Joe, el seu cinquè llargmetratge, a Filmin pots veure les seves pel·lícules anteriors.

De què va? Alice és una científica que cultiva una planta modificada genèticamente, el pòl·len de la qual provoca felicitat. En contra de les normes de la seva empresa, porta una d’aquestes plantes al seu fill, Joe. A mesura que la planta creix, Alice descobreix que la seva creació no és tant inofensiva com sembla.

Te la recomanem si: t’apassiona la ciència-ficció; t’atrauen les distòpies sobre l’alienació humana i la búsqueda de la felicitat per mitjans artificials; t’agraden els seus protagonistes, els anglesos Emily Beecham i Ben Whishaw.

7. Els llops (The Wolves, Samuel Kishi)

Els llops és una de les pel·lícules mexicanes que ha aixecat majors expectatives, una història d’immigració i somnis infantils, dirigit pel realitzador Samuel Kishi i guardonada a la Berlinale i a La Habana.

De què va? Max i Leo són dos nens de 8 i 5 anys, respectivament, que viatgen amb la seva mare de Mèxico fins a Albuquerque (Estats Units), a la recerca d’una vida millor. Mentre esperen que la seva mare torni del treball exploren a través de la finestra del seu pis l’insegur barri on es troben, aprenen anglès amb unes cintes de cassette i somien amb anar a Disneyland.

Te la recomanem si: et va encantar The Florida Project; t’agraden les pel·lícules que tracten el tema de la immigració des d’una perspectiva realista; et fascinen els universos imaginaris infantils.

8. La reina dels llangardaixos (Burnin’ Percebes)

Atenció a aquesta pel·lícula: el retorn del duet de realitzadors experimentals anomenats Burnin’ Percebes és una de les històries d’amor més originals dels últims temps.

De què va? Història d’amor d’estiu entre una mare soltera (Bruna Cusí) i un extraterrestre (Javier Botet).

Te la recomanem si: ets un/a fan de l’humor absurd nacional; si t’agraden les comèdies romàntiques especials; veus tot el que olori a ciència-ficció.

9. Roubaix, una lumière (Arnaud Desplechin)

Roubaix és la nova pel·lícula d’un clàssic del D’A, el francès Desplechin, realitzador de Tres records de la meva joventut i Els fantasmes d’Ismael.

De què va? Roubaix és una ciutat francesa ubicada a l’extrem nord, una de les ciutats més empobrides del pais. Allà, el cap de policia Daoud, juntament amb el seu nou company, tindran que encarregar-se del brutal assassinat d’una dona gran.

Te la recomanem si: t’encanten les pel·lícules basades en crims reals; el cinema social és el teu centre d’interès; veus totes les pelis franceses que pots.

10. Saturday Fiction (Lou Ye)

I acabem a Xina, d’on ens arriba aquest drama històric sobre l’atac japonès de Pearl Harbor, protagonizat per Gong Li, musa de Zhang Yimou i Wong Kar-Wai.

De què va? En plena Segona Guerra Mundial, una cèlebre actriu treballa en secret per als aliats. Una setmana abans de l’atac a la base nord-americana de Pearl Harbor viatja a la Shanghai ocupada i descobreix el pla japonès.

Te la recomanem si: tens ganes de veure un melodrama d’espionatge; estimes les pelis en blanc i negre; tens ‘mono’ de cinema asiàtic

.

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *