Skip to content

Avui és avui, ahir era avui i demà será avui: Crítica de Palm Springs

Nyles, un jove despreocupat, coneix a una boda a Palm Springs a Sarah, una de les dames d’honor. Ambdós descobreixen que s’han quedat atrapats a un bucle, obligats a reviure una vegada i una altra el mateix dia. Què passaria si haguéssim de repetir contínuament un dia de la nostra vida amb la mateixa persona?

Palm Springs, estrenada a finals de gener directament a Movistar+ com a conseqüència de la pandèmia, és una de les sensacions de la temporada: una agradable combinació de simpàtica comèdia romàntica i divertits bucles temporals. Al veure la pel·lícula és inevitable pensar en Atrapado en el tiempo, el magistral film de Harold Ramis (1993), en el qual un periodista rondinaire i antipàtic, interpretat admirablement per Bill Murray, revivia infinites vegades el dia de l’any que més el disgustava. Des d’aquella pel·lícula, moltes són les històries que han narrat loops temporals (per exemple, les excel·lents Triangle, Código Fuente, Al filo del mañana, la coreana Un día o l’espanyola Los cronocrímenes). Aquesta comèdia nord-americana dirigida pel realitzador Max Barbakow i escrita per Andy Siara entra a la llista de les bones pel·lícules d’aquest fantàstic subgènere.

Palm Springs es recolza principalment en un enginyós guió i a les bones interpretacions dels actors, especialment del duet principal. Respecte al guió, malgrat repetir la mateixa fórmula narrativa de Groundhog Day, presenta algun canvi significatiu, com el fet de ser diverses les persones atrapades al bucle temporal, i encadena a bon ritme irreverents rèpliques en els seus frescos diàlegs i acudits metareferencials (“És una d’aquestes situacions de bucle temporal infinit de les quals potser has escoltat”). No obstant, després de la bona presentació dels personatges i del conflicte, la trama va a menys, recorre en alguns moments a ocurrències de traç gruixut i finalitza amb un simple ‘deus ex quantica’.

Andy Samberg i Cristin Milioti a una escena de “Palm Springs” (Hulu).

Quant a les interpretacions, Andy Samberg (Saturday Night Live, Brooklyn Nine-Nine) i Cristin Milioti (Cómo conocí a vuestra madre) estan fantàstics en els seus papers: irradien encant i desprenen una gran química entre ells. Aconsegueixen mantenir-nos interessats pels seus personatges i fer creïble els seus (petits) arcs de transformació, que apunten cap a la superació de l’apatia mitjançant la responsabilitat personal i l’empatia.

Nominada a dos Globus d’Or, incloent Millor comèdia, i vista recentment a la passada edició de l’Americana Film Fest, Palm Springs és una enginyosa, divertida i accessible actualització d’Atrapado en el tiempo per a la nostra generació. Si voleu gaudir d’aquest desenfadat bucle, la teniu disponible a Filmin i a Movistar+.

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *