Skip to content

Asimov adaptat

Les dificultats econòmiques que travessà el món editorial després de la Segona Guerra Mundial van suposar un dur contratemps per a l’escassa producció existent de ciència-ficció. La majoria de les revistes sobre el gènere que sorgiren durant els anys 30, als Estats Units i a Europa, havien desaparegut. Una de les revistes que va sobreviure, Astounding Science Fiction (actualment, Analog Science Fiction and Fact), es va convertir en la publicació de capçalera del gènere, sota la direcció de l’escriptor nord-americà John W. Campbell (l’obra més famosa del qual fou la novel·la curta Who Goes There?, adaptada al cinema amb el títol de The Thing, al 1982). Campbell va imposar un tractament més rigorós de les històries de ciència-ficció, amb un to més ombrívol i versemblant. En aquest sentit, un jove escriptor de procedència russa, li va proposar al 1941 escriure un relat sobre la caiguda d’un imperi galàctic basant-se amb la de l’Imperi Romà. A Campbell li fascinà la idea i sis mesos més tard naixia a les pàgines d’Astounding el primer text de la saga Fundació, l’inici de la prolífica carrera literària d’aquell escriptor prometedor. El seu nom, Isaac Asimov.

Considerat un dels pares de la ciència-ficció moderna i gran divulgador científic, a les seves obres anticipà alguns dels nous reptes de la nostra societat, com la possible destrucció del planeta o la difícil convivència amb uns robots cada cop més intel·ligents. Les seves cèlebres tres Lleis de la Robòtica (1-Un robot no farà mal a un ésser humà o, per la seva inacció, permetrà que un ésser humà pateix dany; 2-Un robot ha d’obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte si aquestes entren en conflicte amb la Primera Llei; i 3-Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la Primera i la Segona Llei) es troben a la base narrativa de moltes de les seves obres i a les de multitud de creadors als qui van influir. Després de la mort d’Asimov, al 1992, el seu amic i també escriptor Arthur C. Clarke va dir d’ell que virtualment inventà la ciència de la robòtica i la batejà abans que naixés”.

Quina fou la relació d’Asimov amb el cinema i la televisió? En primer lloc, mencionarem la seva relació amb la franquícia Star Trek, en la que col·laborà com assessor científic. Seguidament, veurem les (poques) adaptacions cinematogràfiques que ha gaudit la seva obra. I, finalment, coneixerem alguns detalls de l’adaptació televisiva de la saga Fundació que prepara Apple TV+ per aquest nou any.

Star Trek

La relació d’Asimov amb Star Trek es remunta a 1966 quan, després d’emetre’s els primers capítols de la sèrie de televisió creada per Gene Roddenberry, Asimov publicà un article curt a TV Guide en el qual criticava les garrafals errades científiques que contenia la sèrie. Després de la crítica, Roddenberry instà a Asimov a convertir-se en assessor del programa. A partir de llavors, l’escriptor i divulgador col·laboraria, de manera discontinua, a les produccions de la sèrie de ciència-ficció i també a la primera pel·lícula de la franquícia: Star Trek: The Motion Picture (Robert Wise, 1979).

Adaptacions d’Asimov al cinema

A diferència d’altres autors clàssics de ciència-ficció, com el mencionat Arthur C. Clarke (2001: A Space Odyssey, 2010: The Year We Make Contact) o Philip K. Dick (Blade Runner, Total Recall, Minority Report, Electric Dreams), l’obra de ciència-ficció d’Isaac Asimov no ha gaudit fins ara de la qualitat i quantitat d’adaptacions al setè art. Repassem, a continuació, les quatre més destacades:

Konets Vechnosti (La fi de l’eternitat, Andrei Yermash, 1987)

Adaptació soviètica de la novel·la homònima d’Asimov sobre una societat d’escollits, Eternitat, que és capaç de viatjar en el temps per a reconduir el futur de la humanitat. El protagonista, un dels viatgers del temps, s’enamora d’una noia del passat i decideix fugar-se cap a una època futura.

Fotograma de Konets Vechnosti (Andrei Yermash, 1987)

Nightfall (La mort dels sols, Paul Mayersberg, 1988)

Adaptació d’un relat d’Asimov en el qual s’explica la història d’un planeta primitiu, a una galàxia molt llunyana, amb tres sols que s’estan apagant. Els seguidors d’un important culte anuncien l’arribada d’el dia del judici finali la seva histèria amenaça amb estendre’s per tot el planeta. Protagonitzada per David Birney i Sarah Douglas, compta com a director de fotografia amb Dariusz Wolski, conegut pel seu treball a pel·lícules de Ridley Scott (The Martian), Tim Burton (Sweeney Todd), Alex Proyas (Dark City) o Gore Verbinski (Pirates of the Caribbean).

Poster de Nightfall (Paul Mayersberg, 1988)

A l’any 2000 es va fer un desconegut remake, dirigit per Gwyneth Gibby.

Bicentennial Man (L’home bicentenari, Chris Columbus, 1999)

Chris Columbus, realitzador de les dues primeres pel·lícules de Harry Potter, entre d’altres produccions de cinema familiar, dirigí l’adaptació d’un relat d’Asimov, L’home bicentenari, publicat al 1976. Situada a la primera dècada del segle XXI, el títol fa referència a Andrew, un robot que es regalat al fill petit d’una família nord-americana. El robot, interpretat per Robin Williams, comença a experimentar emocions i a desitjar ser reconegut com un humà. La pel·lícula compta amb un gran treball de maquillatge, el qual va obtenir una nominació als Premis Oscar.

I, Robot (Jo, robot, Alex Proyas, 2004)

I arribem a l’adaptació més coneguda de la llista. Alex Proyas, director de les aclamades The Crow (1994) i Dark City (1998), realitzà al 2004 una pel·lícula de ciència-ficció sobre un futur on els éssers artificials conviuen en equilibri amb els humans. Un detectiu interpretat per Will Smith es farà càrrec de la investigació d’un crim en el que es veu implicat un robot. Entretinguda història i bons efectes especials. El problema? Encara que es sol atribuir la procedència a una de les narracions sobre robots d’Asimov, la cinta està basada a una història del guionista nord-americà Jeff Vintar, a la qual se li afegiren posteriorment algunes idees sobre la robòtica de l’univers de ficció d’Asimov.

Foundation (Apple TV+, 2020)

Entre les grans novetats de ciència-ficció que ens esperen a les pantalles en aquest any es troba la serie Foundation, adaptació de la gran saga d’Asimov. Fox, Warner i Sony van intentar portar-la al cinema sense èxit. Jonathan Nolan (creador juntament amb Lisa Joy de la magnífica Westworld) va tractar d’escriure una adaptació per a HBO, però el projecte no cristal·litzà. Finalment, sota la producció d’Skydance arribarà aquest 2020 a la plataforma d’streaming d’Apple, llençada el mes de novembre.

David S. Goyer, guionista de Blade i la trilogia de Batman de Christopher Nolan, i Josh Friedman, creador de la sèrie de televisió Terminator: The Sarah Connor Chronicles i guionista de War of the Worlds de Steven Spielberg, seran els guionistes i showrunners de Foundation. L’intèrpret britànic Jared Harris, conegut recentment pel seu treball a Chernobyl, encapçalarà el repartiment.

Encara que la saga Fundació comprèn més d’una desena de títols, sembla que la sèrie es basarà a l’anomenada Trilogia de la Fundació que recull els 3 primers volums de la saga escrits pel seu autor: Fundació, Fundació i Imperi i Segona Fundació. Ambientats a un molt llunyà futur, on la colonització humana de l’espai exterior és una realitat, una nova ciència que uneix la sociologia, la història i les matemàtiques obre la possibilitat de controlar el futur de la humanitat.

Caldrà esperar uns pocs mesos per descobrir si aquesta ambiciosa producció fa, per fi, justícia a l’imaginatiu univers creat per Isaac Asimov.

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *