Skip to content

Sitges 2019: 12 perles de ciència-ficció

Queden només dos dies perquè comenci Sitges 2019. Ja coneixem totes les pel·lícules que es projectaran i les novetats d’aquesta nova edició que promet oferir una heterogènia panoràmica del cinema fantàstic actual. A l’espera de tornar a viure aquesta fantàstica aventura cinèfila que és el Festival de Sitges, destaquem de la seva extensa programació els millors llargmetratges del gènere de ciència-ficció. Aquestes són les 12 perles de la ciència-ficció que podrem veure a Sitges del 3 al 13 de octubre, una bona mostra de la diversitat de territoris i estils del gènero a la actualitat:

  1. The Antenna (Bina):

Comencem a una Turquia distòpica en la qual el gobern instal·la un nou sistema de comunicacions que li permet monitoritzar a tots els ciutadans del pais. A partir d’aquest context de ciència-ficció, el jove director i guionista turc Orçun Behran, desenvolupa una cinta de terror amb ressonàncies a la política d’Erdogan, actual president de Turquia.

  1. Bacurau:

De Turquia marxem cap a Brasil. Bacurau és el nom d’un poble brasiler assetjat per un grup d’assassins nord-americans. Dirigida per Kleber Mendonça Filho (Aquarius, 2016) i Juliano Dornelles i guanyadora del Premi Especial del Jurat a la passada edició de Cannes, Bacurau utilitza la ciència-ficció com a alegoria política de la Brasil de Bolsonaro.

  1. Code 8:

Code 8 ens presenta un món futur en el qual la policia, integrada per robots, persegueix a persones amb poders especials. La pel·lícula neix d’un curtmetratge dirigit pel realitzador canadenc Jeff Chan al 2016. Després de la bona aceptació del curt, aconseguí financiació per rodar aquesta distopia que barreja ciència-ficció, acció i crítica social.

  1. Color Out of Space:

Relat de H. P. Lovecraft, el títol del qual fa referència al color d’una entitat extraterrestre que arriba al nostre planeta, amb un to que no es correspon amb cap del espectre visible que coneixem. L’adaptació al cinema d’aquesta història de terror còsmic està escrita i dirigida per Richard Stanley (Hardware, programado para matar, 1990) i protagontizada per Nicolas Cage, esperem que de forma més afortunada que Mandy, la seva película (per dir alguna cosa) vista a Sitges l’any passat.

  1. Dark Encounter:

Més extraterrestres. Dark Encounter és la crònica d’una trobada a la tercera fase, la d’una família que un any després de la desaparició d’una nena de vuit anys contacta amb uns visitants d’un altre món. Quines intencions tenen aquests éssers? Dark Encounter és la segona pel·lícula del cineasta britànico autodidacta Carl Strathie, que realitzà una modesta òpera prima, Solis, també de ciència-ficció.

  1. Depraved:

El protagonista d’aquesta horror-body movie es desperta en un lloc sense saber qui és i com ha arribat fins allà. Henry, un cirurgià amb estrès post-traumàtic, es fa càrrec d’ell, li explica que es diu Adam, i el cuida, sense deixar-li veure el món exterior. Darrera d’aquesta història es troba a l’escriptura i la direcció Larry Fessenden, realitzador de pel·lícules de terror de baix pressupost. Depraved és la seva reinterpretació del mite de Frankenstein, el relat iniciàtic de la ciència-ficció.

  1. El Hoyo (The Platform):

Atenció a la premissa d’El Hoyo: un món en què existeixen un nombre desconegut de nivells, dues persones per nivell, una plataforma amb menjar per a tots. El punt de partida d’aquesta distopia ens recorda a Cube, la mítica pel·lícula de Vincenzo Natali que l’any 1998 s’emportà de Sitges el Premi a la Millor pel·lícula i al Millor guió. Repetirà èxit aquesta sorprenent proposta? El hoyo és l’òpera prima de Galder Gaztelu-Urrutia, guanyadora del Premi del Públic a la ‘Midnight Madness’, la prestigiosa secció del Festival de Toronto a on es va projectar aconseguint molt bones valoracions.

  1. Human Lost:

La secció ‘Anima’t’, dedicada als llargmetratges d’animació, sempre ens ofereix moltes alegries i aquesta edició no sembla que vagi a ser una excepció, amb un conjunt de llargmetratges molt prometedors. Ens quedem amb un d’ells, Human Lost, que s’emmarca a Tokyo, a l’any 2036. Els avenços tecnològics en medicina permeten vencer a la mort però només a les persones riques. El protagonista, torturat per uns estranys somnis cada nit, no pertany a la classe alta. Per aquest motiu, s’unirà a una banda de motards amb l’objectiu d’endinsar-se a la zona on viu l’elit. Ciència-ficció i cyberpunk a un film que es basa a la novel·la Indigne d’ésser humà de Osamu Dazai.

  1. Les Particules (Particles):

La història d’aquesta pel·lícula francesa es desenvolupa a Pays de Gex, on es troba el Gran Col·lisionador d’Hadrons o LHC (les seves sigles en anglès), l’accelerador de partícules més gran del món, clau per al desenvolupament de la investigació de la física subatòmica. El protagonista i els seus amics viuen el seu últim any a l’institut; l’època clau en el seu pas a la edat adulta, a la qual hauran d’enfrontar-se als seus canvis emocionals i a estranys fenòmens que comencen a succeir al seu voltant.

  1. Paradise Hills:

Aquesta pel·lícula és l’òpera prima d’Alice Waddington, cineasta nascuda a Bilbao, que amb el seu primer curtmetratge, Disco Inferno (2015), va guanyar un bon nombre de premis a diversos festivals internacionales. Paradise Hills, escrita per Waddington conjuntament amb Brian DeLeeuw i Nacho Vigalondo és una cinta de gènere amb discurs claramente feminista. La protagonista, Uma, es desperta a una illa on es troba un centre de rehabilitació en el qual van a parar les dones riques que no entren dins dels cànons de bellesa acceptats socialment. Seleccionada a la categoria Next de Sundance’19.

  1. Synchronic:

Els últims dies de Sitges’19 podrem veure la darrera pel·lícula de dos directors habituals del festival en els darrers anys, els multifacètics Justin Benson i Aaron Moorhead, la darrera cinta dels quals, The Endless, va despertar divisió d’opinions fa dues edicions. Ara tornen amb la història de dos metges que descobreixen una sèrie de terribles morts, segons sembla causades per una nova droga de disseny. La seva percepció del temps i de l’existència es veurà alterada quan la misteriosa substància entri a les seves vides. Synchronic ha estat descrita com una intelectual cinta indie de ciència-ficció a la qual les idees són tan emocionants com els efectes especials.

  1. Vivarium:

I acabem amb Vivarium, la segona pel·lícula del realitzador irlandès Lorcan Finnegan (Whithout Name, 2016). Imogen Poots i Jesse Eisenberg són una jove parella que decideix anar-se’n a viure junts. Un estrany agent immobiliari els hi ensenya una casa a una urbanizació d’idèntiques vivendes. Després de la visita, la parella es trobarà atrapada en el laberíntic barri i començarà una sucessió de malsons domèstics. Amb aquest inquietant i original argument, Vivarium promet un relat siniestre sobre la vida als barris residencials.

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *