Skip to content

Ad Astra: primeres crítiques des del Festival de Venècia

La gran estrena de ciència-ficció de la temporada, l’aventura espacial Ad Astra, dirigida per James Gray i protagonitzada per Brad Pitt, ha participat a la Secció Oficial del Festival de Venècia, juntament amb altres cintes molt esperades com Joker de Todd Phillips, Marriage Story de Noah Baumbach, The Laundromat de Steven Soderbergh, El oficial y el espía de Roman Polanski i La verdad de Hirokazu Koreeda, entre d’altres.

Ad Astra explica la història de l’astronauta Roy McBride, qui emprèn un viatge cap a una llunyana estació a Saturn on fa anys es va perdre el rastre d’un altra expedició. El seu objectiu és trobar al seu pare, l’astronauta al càrrec de la primera missió, i resoldre un misteri que amenaça la supervivència de la humanitat. Encara que no ha figurat en el palmarès de la Mostra (el Lleó d’Or fou per a Joker i el de Plata per al darrer film de Polanki), la cinta ha obtingut una gran resposta crítica, amb unes primeres ressenyes molt elogioses.

Abans de la seva estrena el 20 de setembre, repassem a continuació allò que han dit d’Ad Astra alguns dels mitjans nacionals enviats al Festival de Venècia:

  • Per a Nando Salvà (El Periódico), Ad Astra és una versió sideral d’El cor de les tenebres, la famosa novel·la de Joseph Conrad. Es tracta en paraules de Salvà d’un fantàstic drama de ciència-ficció que gira en torn a un destacable Brad Pitt como a protagonista.
  • Manu Yañez (Fotogramas) també parla de “gesta actoral” de Pitt, a una pel·lícula que més enllà de la història espacial és “una incursió a les catacumbes de l’esperit humà”. Per a aquest crític, el gran tema d’Ad Astra és el desconcert existencial però tractat a una escala humana, no trascendental com al cinema de Terrence Malick (El árbol de la vida) o d’Alejandro G. Iñárritu (El renacido).
  • En aquest mateix sentit, Joan Sala (Filmin), comenta que Ad Astra “anteposa la dimensió conceptual a l’espectacular, la reflexió a la pirotècnia visual”. Segons Sala, “no és que sigui una porta que se’ns obre a una espectacular galàxia, més aviat és la que de forma increïlement realista se’ns obre cap a l’interior del ànima humana”. A més, per a ell, la pel·lícula compta amb referències de 2001: Una odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968), Solaris (Andrei Tarkovsky, 1972) i a l’univers Mad Max (George Miller, 1979, 1981, 1985 i 2015).
  • Carlos Elorza parla a la seva crítica d’Ad Astra per a La Finestra Digital de la reincidència del seu realitzador, el nord-americà James Gray, en el tema de la relació pare-fill, ja tractat per aquest en anteriors films. Per a Elorza, “a partir d’unes imatges espectaculars i una excel·lent utilització del so i la banda sonora, Gray conforma un relat absorbent sobre la relació pare-fill, sobre la manera com la figura paterna condiciona als seus fills i sobre el dret a la utopia i a les obsessions personals enfront a la freda i calculada constant científica”.
  • Per a Luis Martínez (El Mundo), Ad Astra és “una pel·lícula bellíssima, magnètica a cadascun dels seus plans”. La cinta “reconstrueix un espai realista, brut, lleugerament apocalíptic i molt humà”, a partir d’una història lineal, un viatge espacial que “termina per ser un recorregut cap al més profund, com a La ciudad perdida de Z [l’anterior pel·ícula de Gray], el referent més evident i proper”.
  • Per últim, per a Tomasso Koch, d’El País, aquest creuament entre El cor de las tenebres, Moby Dick i 2001: Una odissea de l’espai aconsegueix el seu major èxit en “contagiar el desassossec d’un fill que s’aventura a anys llum de distància per a descobrir qui és”.

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *